La lluita ens dona el que l’Ajuntament ens pren

Des que la plantilla coneixem al complet el text del conveni signat entre l’administració i CCOO, UGT i CSIF a finals de desembre, les mostres de malestar i les protestes se n’han anat succeint a bona part dels centres de treball municipals. La reducció de jornada com a mesura estrella no ha servit per tapar les vergonyes de tot allò que s’ha negociat.

Davant d’això, durant aquestes setmanes s’estan enviant correus de forma massiva, recollides de signatures, concentracions i fins i tot vagues en alguns sectors clarament perjudicats. Aquest moviment massiu de la plantilla està portant als sindicats signants i a l’administració a modificar el seu propi acord signat . La vigència de l’acord no ha durat ni una setmana sense canvis, fins al moment aquests són els principals dels quals tenim constància:

• Horari comú: El nou acord modificava l’inici de la tarda de les 16 h a les 15 h. S’ha renegociat que la tarda s’iniciï a les 15.30 h.
• Plena dedicació: Es modifica la rigidesa en el treball a les tardes i es dona flexibilitat per treballar 6 h setmanals a la tarda.
• Atenció IMH: De moment, es paralitza la intenció de la Gerència d’aquest organisme de començar l’horari d’atenció al públic a les 8 h.

Sabem que tots aquests canvis de l’acord signat s’estan negociant a la comissió de seguiment. Una comissió que en cap cas pot modificar el text signat, ja que això és competència de la mesa general, on hi som tots els sindicats amb representativitat, independentment de si hem signat l’Acord o no. També sabem que a les pròximes comissions de seguiment es pretenen abordar modificacions d’altres horaris especials.

Davant d’aquesta situació, des de la CGT compartim les següents consideracions:

• Segons el TREBEP, totes les modificacions del text del conveni, o qualsevol modificació d’horaris de qualsevol col·lectiu, han de passar per la mesa general. En cas contrari, s’està creant una indefensió jurídica manifesta. Coneixem les retallades de drets d’aquesta administració amb arguments legalistes (paga d’abril, triennis, 6% del salari de conciliades reconvertit en ajuda, pèrdua de dies extraordinaris, etc). A hores d’ara hem de conèixer qui tenim davant, la part sindical no pot repetir una vegada i una altra els mateixos errors. Seguir aquesta dinàmica ens podria portar a pensar que hi ha un interès implícit en castigar la CGT per no haver signat aquest Acord de Condicions.

• S’han de resoldre tots els nyaps d’aquest acord. Amb especial urgència s’ha d’abordar i resoldre la situació de les companyes i companys que estan en vaga indefinida des del 5 de febrer, a l’IMSS i a les OACs. També abordar totes les qüestions que reclamen les treballadores de bressol, que han lluitat des dels inicis. Així ho hem sol·licitat formalment a l’administració, i així demanem que ho facin la resta de sindicats presents a la mesa.

• Cal un canvi urgent en l’actual cultura de democràcia sindical. El rebuig generalitzat a molts centres de treball a la signatura del nou conveni ha de fer recapacitar a qui negocia sobre com es negocia. Nosaltres ja ho vam dir, més de 3000 companyes i companys van demanar explícitament a la part sindical que tot el que es negocia s’expliqués i es votés pel conjunt de la plantilla abans de ser ratificat a mesa general. La forma de negociar actual només s’entén des d’una perspectiva que infantilitza la plantilla i la fa incapaç de fer-se càrrec de la seva situació, i des d’una clara intenció de mantenir una pau social generalitzada que troba la seva explicació en notícies com aquesta. 

• Continuar esperant que el marc de negociació que ens presenten els sindicats signants i l’administració és el marc que resoldrà els nostres problemes és una il·lusió. A tothom ens agradaria viure una vida tranquil·la i que ens deixin treballar en bones condicions. Però la realitat ens mostra una vegada i una altra que això no és possible. Els recents acords a la comissió de seguiment ratifiquen en el millor dels casos reversions en retallades prèvies, mentre el model de negociació i diàleg social fa que hàgim perdut 1 de cada 5 nòmines en els últims 15 anys.

• Contra vent i marea, malgrat l’administració i el sindicalisme pactista, l’esperit de lluita i el creixent camí d’organització d’una part cada vegada més gran de la plantilla és ja imparable. Quan la base de la piràmide ens movem, els de dalt tremolen. Us encoratgem a seguir aquest camí. Us animem al fet que organitzeu grups de missatgeria instantània amb els vostres companys i companyes, a què us reuniu per compartir experiències i reivindicacions i que us organitzeu amb totes aquelles persones i organitzacions que ja estem lluitant. Fem saber a tothom que som nosaltres qui treballem, i que serem nosaltres qui hem de decidir sobre les nostres condicions de feina. Una plantilla organitzada és una plantilla poderosa, fem-ho saber a l’administració.

Per acabar, volem enviar tot el nostre suport i solidaritat als companys i companyes en vaga indefinida a les OAC i IMSSB. Així com les Escoles Bressol fa uns mesos, sou exemple de determinació i lluita. Estarem al vostre costat fins al final, fins que totes les demandes i reivindicacions siguin ateses. Així és com entenem nosaltres el sindicalisme.

La vaga indefinida continua i animem a tothom a solidaritzar-se. Una victòria aquí i ara, tindrà efectes positius per al conjunt de la plantilla. Us animem participar de la següent convocatòria:

12 de febrer a les 16h – Plaça Sant Miquel.