NO VALIDEM AQUESTES TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ
GAME OVER
D’ençà que va iniciar-se les meses de negociació de l’acord de condicions el 15 de gener del 2025, persones que representen a l’administració pública en la mesa de negociació repetidament van criticar que la CGT no entenem el llenguatge de negociació. Una crítica fascinant, sobretot perquè es formula sempre que no abaixem el cap, no rebaixem les demandes de millora i no acceptem el clàssic intercanvi de drets com qui canvia cromos repetits.
La taula reivindicativa de la CGT, recordem-ho, no va sortir d’un despatx: és el mínim acordat per la plantilla municipal després de gairebé una vintena d’assemblees. Però entenem que això, en el llenguatge negociador oficial, pot sonar estrany. Benvolguts, no és que no entenguem el vostre llenguatge; és que no ens agrada el joc, ni les seves trampes, ni que sempre s’acabi perdent des del mateix bàndol. Conveni rere conveni.
Entenem perfectament la vostra manera de negociar. Tant, que precisament per això no la validem, la confrontem i la combatem. Perquè quan parlem de les condicions laborals i de la vida de les persones, no considerem acceptable negociar a cop de bel·ligerància, d’amenaces velades ni de frases tan inspiradores com:
“si voleu ho traiem”, “si voleu ens quedem com estàvem”, “si demaneu això ho traurem tot”.
Un autèntic best of de la pedagogia del xantatge.
Com ja dèiem al comunicat de la CGT:
“Durant tota la negociació hem estat en un escenari de pressió constant. L’administració ha forçat la negociació amb una estratègia molt clara: amenaçar contínuament de tornar enrere i perdre drets ja existents si no s’acceptaven les seves propostes. Doctrina del xoc constant, generar por d’empitjorar per acabar acceptant acords dolents com si fossin l’única alternativa possible.”
Com ve us hem dit en repetides ocasions en el desenvolupament de les meses dels darrers onze mesos de negociació, no entrarem al joc, al vostre joc.
Des de la CGT continuarem oposant-nos-hi i buscant estratègies per no contribuir a normalitzar el maltractament a les treballadores, ja sigui a través de la no-millora de condicions laborals o del desgast sistemàtic de les persones que negocien l’acord.
No entrarem al joc de la producció de titulars que no es tradueixen en avenços reals i d’estar col·laborant a perpetuar-nos en la casella de sortida.
Tampoc normalitzarem situacions tan exemplars com retenir persones negociant durant 30 hores seguides les condicions de treball de més de 15.000 treballadores, en un estat d’esgotament absolut, amb documents nous que apareixen màgicament quan ja no queda energia i amb 5 o 10 minuts per llegir-los. Tot plegat, una estratègia brillant per ennuvolar la capacitat de reacció, però poc compatible amb qualsevol idea de responsabilitat.
Parlar de les condicions de treball d’una plantilla de més de 15.000 persones en aquestes condicions no és responsable, i fer-ne bandera és quelcom encara més pervers.
La CGT manté el seu compromís amb una negociació basada en el respecte, el temps necessari per deliberar i la millora efectiva de les condicions de treball. Qualsevol altre plantejament difícilment pot ser considerat un procés negociador en sentit ple.
Tanmateix, des de la secció sindical de la CGT hem posat en coneixement de la inspecció de treball les pràctiques abusives i d’exposició de riscos per a la salut que ha dut a terme l’administració pública.
La Comissió de seguiment del conveni: una altra eina antidemocràtica i d’exclusió.
En el nou conveni signat recentment, la CGT estem excloses de la Comissió de Seguiment pel fet de no haver signat l’acord. Considerem aquesta exclusió profundament injusta, especialment tenint en compte que en molts dels sectors més afectats pel conveni, com Educació , IMSS, les OACs i més sectors…encara queden molts temes importants per lligar.
La majoria són, precisament, àmbits on la CGT és el sindicat més votat, i no s’entén com es poden abordar negociacions o seguiments sense la participació del sindicat que representa majoritàriament les treballadores d’aquests col·lectius.
Malgrat no haver signat el conveni, la nostra postura crítica dins la negociació ha tingut i continua tenint un paper clau en la millora de molts aspectes de l’acord.Tot i no compartir ni aprovar la totalitat del contingut, en nombroses ocasions hem col·laborat activament per millorar-ne parts concretes en benefici de la plantilla.
Creiem fermament que aquest conveni s’ha dissenyat per blindar la Comissió de Seguiment amb l’objectiu d’excloure’ns, limitant així veus crítiques i representatives. Cal recordar, a més, que la CGT és un sindicat assembleari, que fa un traspàs constant i transparent del que passa a les negociacions a les treballadores. Per a nosaltres, disposar de la informació de primera mà, i abans que es tanquin els acords, és clau per garantir la participació real de la plantilla en les meses de negociació.
Continuarem reiterant aquesta exigència i vetllarem perquè a la Comissió de Seguiment del conveni només s’hi tractin qüestions d’interpretació, seguiment i aplicació, tal com li correspon, i que qualsevol modificació, esmena o canvi de contingut es tracti necessàriament a la Mesa General de Negociació,amb la participació de totes les organitzacions sindicals que en formen part. I és per això que, tot i haver-ho demanat a l’administració per diferents vies, hem registrat una instància i seguirem fent passes si cal.