Resposta de la CGT davant els atacs sindicals mentre el PSC s’amaga del conflicte

Des de la CGT, volem donar resposta als sindicats signants de l’acord, davant d’aquestes declaracions: https://naciodigital.cat/societat/carta-de-ccoo-ugt-i-csif-a-loposicio-de-barcelona-pel-suport-als-serveis-en-vaga-generen-un-precedent-perillos.html

Des de l’inici del conflicte vam plantejar que la Mesa General es pronunciés respecte als col·lectius en vaga i la situació que viuen serveis municipals essencials. La resposta de l’Ajuntament va ser un no rotund, argumentant que “ja estava tot negociat”. Mentrestant, la resta de sindicats o bé van guardar silenci o es van limitar a preguntar pels percentatges de seguiment de les vagues, sense entrar al fons del problema.

La realitat és que hi ha un conflicte obert i innegable a l’Ajuntament arran d’un conveni que no ha recollit les demandes de la plantilla en conjunt. Lluny de donar resposta al col·lapse dels serveis públics i de l’atenció a la ciutadania, aquest conveni ha agreujat moltes problemàtiques existents.

Som conscients que és un conveni negociat durant molt de temps i que incorpora molts canvis. Però precisament per això denunciem que s’han deixat fora les millores dels col·lectius més invisibilitzats i altament feminitzats. Les 35 hores han estat una cortina de fum que només ha beneficiat alguns sectors, mentre que als col·lectius actualment en vaga ni se’ns aplica aquesta reducció ni se’ns compensa o es fa de forma insuficient.

Mentrestant, els salaris de moltes treballadores continuen congelats, alhora que s’han apujat sous a comandaments i reforçat complements dels cossos uniformats. També s’han retallat dies de conciliació, penalitzat econòmicament les persones que concilien amb una reducció d’un 6% del sou, creant plantilles volants precàries a mitja jornada i es continua castigant les baixes mèdiques. A més, es continua imposant una avaluació de comandaments vinculada a complements salarials que ja es cobraven prèviament, disfressada d’una nova carrera horitzontal fake. I tot això deixant un calaix ple de reivindicacions històriques d’un malestar arrossegat (condicions laborals, plantilla insuficient, manca de conciliació, bretxa salarial).

Aquestes qüestions la CGT les va rebutjar amb contundència durant tota la negociació del conveni, fent propostes i organitzant assemblees i consultes amb la plantilla.

Precisament per això, des de la CGT vam fer una proposta molt clara i profundament democràtica: que el conveni fos refrendat pel conjunt de la plantilla. Vam presentar prop de 3.000 signatures perquè totes les treballadores i treballadors poguessin decidir. És significatiu que aquesta xifra coincideixi aproximadament amb el nombre de persones dels sectors actualment en vaga. Tot i això, CCOO, UGT i CSIF es van negar a permetre aquesta votació.

Si un acord és tan bo i té tant suport, per què impedir que la plantilla el voti?

No entenem aquest victimisme. És absolutament normal que hi hagi malestar i indignació entre la plantilla cap als òrgans que, amb 12 vots de 15 a la Mesa General, han avalat aquest conveni i impedit que la plantilla pogués votar-lo. Quan es prenen decisions d’aquesta magnitud sense escoltar una part important de les treballadores, les conseqüències polítiques i sindicals són inevitables.

El PSC està gestionant aquest conflicte des del negacionisme i això només ha servit per enquistar-lo. La solució és molt més simple del que alguns volen fer veure: asseure’s a parlar honestament amb les treballadores i escoltar les demandes reals dels serveis afectats. Un alcalde valent afronta els conflictes; no en fuig ni intenta silenciar-los.

I malgrat els intents de desacreditar i aïllar les treballadores en vaga amb posicionaments que considerem profundament deshonests, la lluita no s’aturarà. Encara menys quan hi ha persones exercint un dret fonamental com és el dret de vaga, assumint un cost personal i econòmic molt important, deixant-se el salari per defensar uns serveis públics dignes i unes condicions laborals justes.

No permetrem que desvirtuïn la realitat: això no és una guerra sindical, és un conflicte laboral i social que el PSC amaga.