ARA VAGA

“Quan els treballadors fan vaga no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho amb millors condicions”

Francesc Layret

SOBRE L’ACTUAL DINÀMICA DE MOBILITZACIÓ A L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS DE BARCELONA

Breu resum de la situació actual

Venim d’un cicle de mobilitzacions breu però intens abans de les vacances de nadal. L’Administració va prémer l’accelerador per signar el conveni abans de que finalitzés el 2025 i els sindicats favorables a signar-lo li van seguir el ritme sense cap crítica. Pel camí, han atropellat un munt de drets i un altre grapat que seguim sense aconseguir. Era previsible que durant les vacances es calmarien els ànims. Al cap i a la fi això és la nostra feina, necessitem poder venir cada dia per després marxar i fer la nostra vida fora. Això si, la vida fora depèn també del que passa dins. Ara cal fer memòria dels motius pels quals una riuada de gent vam anar a la Model i vam col·lapsar l’acte institucional de l’IMSSB. Ara cal recordar l’aturada parcial amb la que vam anar fins a les oficines d’Escar i vam aturar la negociació del conveni. Ara cal recordar perquè volíem pressionar a l’administració i a CCOO-UGT: per a que es recollissin demandes històriques de la plantilla i per a evitar retallades en drets que ja eren nostres, principalment en els nostres salaris i el nostre temps de descans, perquè aquest conveni:

1. Retalla el dret al descans. Perdem els dies de compensació per fer tardes (els dies i les hores de compensació de cada horari especial i el 24 i 31 de desembre). Una compensació que, tot i que l’administració ha dit el contrari, són perfectament legals. Però, han aprofitat per a retallar dies de descans a les treballadores de l’IMSSB amb el beneplàcit dels sindicats que han signat aquest conveni. I ho ha fet en un dels sectors on els riscos psicosocials i la necessitat de descans són més elevats que en d’altres

2. Retalla en drets de conciliació familiar. Ens retallen el 6% a les conciliades, ens retallen l’ús de les hores de conveni i continuem amb el model nacional-catòlic del concepte de família, sense reconèixer la diversitat actual.

3. Premia als sectors masculinitzats i castiga als feminitzats. Els sectors uniformats -masculinitzats-  són els que han vist els augments salarials i en hores de descans. Als sectors feminitzats -com el d’educació, l’àmbit social, les cures-  no es redueix la jornada a 35h i és on pugen menys els salaris. A més és on es retallant més dies de descans i conciliació.

4. Fa un augment salarial totalment insuficient. L’augment del cost de la vida està molt per sobre de l’augment del salari, la pèrdua de poder adquisitiu és constant i cada cop més pronunciada. La pujada que hem tingut és, a més a més, per compensar que fem més horari que la resta.  No és en cap cas una pujada real en comparativa amb la resta de serveis que no faran jornada ampliada. Tampoc no hem d’oblidar que algunes companyes no estan cobrant el complement d’intervenció social ni triennis cotitzats i que es segueix sense reconèixer cap complement als serveis especialitzats. No s’ha reconegut tampoc la tasca de les direccions de servei, que si bé tindran el complement del 5% salarial que rebran tots els comandaments entre els nivells 18 i 26, no es reconeix la complexitat afegida del seu lloc de feina i la gestió d’uns equips i serveis completament desbordats. I per suposat, ni s’ha volgut parlar de l’equiparació dels llocs de feina que requereixen grau universitari, mantenint la desigualtat absolutament anacrònica i injustificada entre els A2 i els A1.

5. Augmenta els salaris dels que ja cobraven més. Aquest conveni puja el salari un 5% als comandaments de l’Ajuntament i el motiu és per a que estiguin més motivats. Ho hem dit en reiterades ocasions: no es tracta de que uns no tinguin, sinó de greuges comparatius i de distribució equitativa, que no igualitària, del pressupost. Els comandaments no poden rebre aquest increment mentre els nivells més baixos de l’escala laboral reben res, o se’ls rateja 45€ després de portar anys reclamant el que és de justícia, com el complement d’atenció directa de les companyes administratives. La redistribució, si es fa cap a dalt, té un altre nom

6. Transmet un augment fraudulent de la plantilla. Han anunciat l’augment de plantilla en 70 places que en realitat ja estan en actiu i amb contractacions la majoria de llarga durada.

7. Continua denegant el dret a teletreball de varis col·lectius sense cap justificació tècnica.

8. No dimensiona ràtios ni càrregues de treball.

9. Retalla els drets i garanties de les treballadores interines. A la resta de l’Ajuntament et podran oferir plaça estructural si portes 9 mesos al lloc que queda vacant però no es podrà als centres de serveis socials (CSS), els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència (SEAIA) ni al Servei d’atenció, recuperació i acollida (SARA). Per no parlar que ja no s’ofereixen places estructurals d’UGA, amb la pèrdua econòmica que suposa per aquestes companyes quan els ofereixen estructurals de nivell més baix i sense complement circumstancial. Cal assenyalar també que pretenen obligar a signar nomenaments que contemplin jornades de tarda, quan no són ni capaços de cobrir les baixes del torn ordinari. Però, d’aquesta manera creuen que s’asseguren de que ningú reclami cap compensació per treballar amb pitjors horaris i en pitjors condicions. Caldrà a més a més posar especial atenció en la nova instrucció segons la qual es podran saltar l’ordre d’antiguitat amb un informe de la comissió de seguiment (exacte, amb els signants d’aquest conveni) adduint circumstàncies especials que es podria fer servir per singularitzar llocs sense regular-los ni pagar-los i per escollir treballadores al gust.

10. Incompleix els acords del Pla d’Igualtat. Fa anys sota el paraigües del Pla d’Igualtat es va acordar la creació de la figura de suport a la direcció/equip a tots els centres de la ciutat. Aquesta mesura anava enfocada a reduir els efectes del terra enganxós que patim als sectors feminitzats, en el cas de l’IMSSB amb una ampla base i poques possibilitats de promoció professional. La realitat és que hi ha hagut companyes exercint el rol sense que es regularitzés i ara pretenen crear 5 llocs per a tota la ciutat. No cal ser Mary Richmond per adonar-se de la barbaritat tècnica que suposa tal proposta.

11. Denega l’exercici democràtic al no contemplar la ratificació del conveni mitjançant una votació. Cal recordar que es van recollir més de 3000 signatures corporatives demanar un referèndum. I cal recordar també que al nostre organisme autònom la majoria representativa és diferent a la de la mesa general. Un cop més, no som escoltades.

Finalment, creiem fermament que la Gerència d’aquest Institut ha de ser cessada de manera immediata. Responsable directe de les condicions signades en aquest conveni i del perjudici que suposen per al nostre col·lectiu. A més a més, s’afegeix un seguit de despropòsits que no fan més que evidenciar la seva incapacitat tècnica i directiva. Des de la seva arribada han augmentat innecessàriament la burocràcia; els tràmits, les gestions, els aplicatius, els excels i un munt de tasques administratives s’han convertit en una exigència que ens condiciona per a fer la nostra feina de manera calmada i reflexiva. Ens manca poder fer una atenció centrada en les persones que atenem.

Cal donar especial atenció a la incompetència manifesta en matèria d’habitatge, doncs no només no s’ha donat cap solució real i efectiva sinó que s’ha posat l’accent en implementar uns protocols violents contra ciutadania i plantilla. Mètodes rebutjats per múltiples agents i que no han fet més que aprofundir l’emergència habitacional a la nostra ciutat. S’ha assenyalat constantment a les treballadores com a responsables de la saturació dels allotjaments d’emergència en comptes d’assumir la seva ineptitud com a comandament. I pel camí ha acusat a les famílies de ser uns galtes i ha volgut expedientar treballadores.

I cal fer menció especial al nou sistema d’ajuts que, a sobre d’augmentar absurdament la burocràcia que hem de dur a terme, un cop tramitades augmenta el temps per rebre-les i son d’emergència, trigant entre 3 i 4 setmanes quan abans arribaven en 3-5 dies.

El resum és clar: el desmantellament dels serveis públics passa també per acorralar a les seves treballadores amb l’empitjorament continuat de les seves condicions laborals. Totes les treballadores del sistema de serveis socials ens veiem esgotades per la manca estructural de personal i saturades sota una muntanya burocràtica que sepulta els projectes comunitaris i les intervencions de qualitat; els processos d’acompanyament i recuperació es veuen greument minvats per aquesta deshumanització de la nostra tasca. Pretenen que l’únic camí sigui la resignació, passar per l’aplanador i esdevenir una peça més d’un engranatge en el que l’objectiu és gestionar la misèria de manera que les persones vulnerabilitzades no perjudiquin la marca Barcelona.

 Només tenim una solució. Per la nostra salut, pel nostre temps, per ètica professional i per la qualitat dels serveis públics.

O ENS MOBILITZEM O ENS MOBILITZEM!

Ara és el moment de sortir al carrer, d’evidenciar la injustícia que s’ha comès amb aquest conveni i d’obligar a l’Ajuntament de Barcelona a rectificar. Perquè la majoria de la plantilla de l’IMSSB no està d’acord amb aquest conveni i la majoria sindical d’aquest sector no l’ha signat!

ARA VAGA!!!!