La repressió: l’altra cara del PSC
El nerviosisme del PSC creix en la mesura que ho fa el seu aïllament polític. Dimecres en vam tenir una bona mostra en forma de repressió.
Companyes de Biblioteques i IMSS vam assistir com a públic a la Comissió de Presidència en què el tinent d’alcaldia havia de donar explicacions sobre la falta de diàleg amb les treballadores municipals en vaga a biblioteques, escoles bressol, oficines d’atenció ciutadana, serveis socials o feminismes.
Els regidors de l’oposició van interpel·lar Albert Batlle i Eugènia Gay sobre la gestió de les vagues als serveis municipals.
La sessió va ser esperpèntica: mentides i desinformació per part d’Albert Batlle, i amenaces d’expulsió de la comissió.
“En mans de qui estan els nostres nens, desde luego”
Per la seva part, aquest comentari de Maria Eugènia Gay ens sembla especialment greu:
“En mans de qui estan els nostres nens, desde luego”.
Li responem fent nostre el lema de les mestres “la mestra lluitant també està educant”. La lluita sindical no ens fa pitjors professionals; ben al contrari, reforça el nostre compromís amb el servei públic.
A partir d’avui, demanem la dimissió d’Albert Batlle, i d’Eugènia Gay. La incapacitat manifesta per abordar el conflicte que han generat amb les treballadores municipals, no els fan aptes per seguir als càrrecs que ocupen.
Mesures repressives i intimidatòries a la vaga del 0-3
Mentrestant, fora de les parets de l’Ajuntament, hi havia convocada una vaga pel 0-3 de tot Catalunya. Educadores i mestres de les escoles Bressol de l’Ajuntament vam anar a la seu del PSC a primera hora del matí per fer arribar les reivindicacions de tot el col.lectiu i per demanar, un cop més, diàleg. Allà ens vam trobar amb una resposta fora de context.
L’acció de protesta, consistent en penjar cartells davant la negativa a reunir-se amb nosaltres, va acabar amb 3 persones identificades per un ampli desplegament policial, amb unes ràtios que ja voldríem a les Escoles Bressol.
Sembla ser que allò era un avís del què vindria després, doncs a l’acabar la multitudinària manifestació que va recórrer sense incidències el centre de la ciutat, un dispositiu de mossos d’esquadra, de nou, van acorralar a dues companyes per identificar-les.
Aquestes mesures repressives i intimidatòries no tindran el resultat desitjat: ni ens faran callar ni tindrem por.
Al contrari, aquest fet mostra la feblesa del govern de Jaume Collboni i del PSC. I enforteix la nostra lluita, que va molt més enllà dels nostres drets laborals, no ens aturarem fins a garantir uns serveis públics de qualitat i retornar la ciutat a les persones que l’habiten i l’estimen.
La nostra és una lluita per unes condicions laborals justes i uns serveis públics dignes. Si no hi ha negociació real, avisem al PSC que la lluita seguirà.
